La relació entre les inversions en Actius Intangibles i Tangibles s'ha desplaçat cap als intangibles en els darrers 25 anys.
Segons l'OCDE, podrien produir-se importants distorsions si els actius intangibles no es comptabilitzen adequadament als comptes empresarials i nacionals:
- Els mercats de capitals podrien assignar malament els recursos per a la inversió, ateses les preferències pels actius tangibles com a garantia.
- Dins les empreses, les decisions de gestió podrien veure's distorsionades.
- Podrien facilitar-se informes financers esbiaixats o fraudulents.
- Les dades sobre la renda nacional, l'estalvi i la inversió podrien estar infravalorades.
És hora d'adaptar-se al nou paradigma: cal aflorar els actius intangibles.
Es podrien produir distorsions importants si els actius intangibles no es comptabilitzen correctament a l'empresa:
- Bancs i els mercats de capitals poden assignar malament els recursos per a la inversió, donades les preferències pels actius tangibles com a garantia.
- Les decisions de gestió podrien estar distorsionades.
- Es poden facilitar informes financers esbiaixats o fraudulents.
- El reconeixement inconsistent i incomplet dels actius intangibles als estats financers distorsiona les mètriques de rendiment.
- El capital i el benefici estan subestimats. L'efecte combinat és generalment exagerar la rendibilitat del capital.
Un actiu intangible és un actiu identificable de caràcter no monetari i sense aparença física. Un actiu és identificable si:
(a) és separable, és a dir, és susceptible de ser separat o escindit de l'entitat i venut, transferit, donat en explotació, arrendat o intercanviat, ja sigui individualment o juntament amb un contracte, actiu identificable o passiu amb què guardi relació , independentment que l'entitat tingui la intenció de dur a terme la separació; o
(b) sorgeix de drets contractuals o d'altres drets de tipus legal, independentment que aquests drets siguin transferibles o separables de l'entitat o d'altres drets i obligacions.
El reconeixement comptable d‟una partida com a actiu intangible exigeix, per al‟entitat, demostrar que l‟element en qüestió compleix:
(a) la definició d'actiu intangible; i
(b) els criteris per al seu reconeixement. Un actiu intangible es reconeixerà si, i només si:
- és probable que els beneficis econòmics futurs que s'hi han atribuït flueixin a l'entitat; i
- el cost de l'actiu es pot mesurar amb fiabilitat.
Els aspectes que cal tenir en compte després del reconeixement inicial com a Actiu Immaterial són:
- Gestió estratègica del actiu immaterial
- Determinar la vida útil del Actiu Immaterial
- Calcular l'amortització del actiu immaterial.
- Adoptar una política de comptabilització del actiu immaterials després del seu reconeixement inicial.
- Els desemborsaments per investigació, es reconeixeran com a despeses del període en què s'incorrin.
- Un actiu intangible sorgit del seu desenvolupament es reconeix com a tal si, i només si, l'entitat pot demostrar tots els extrems següents:
(a) Tècnicament, és possible completar la producció de l'actiu intangible de manera que pugui estar disponible per utilitzar-lo o venda.
(b) La seva intenció de completar l'actiu intangible en qüestió per fer-lo servir o vendre'l.
(c) La capacitat per utilitzar o vendre l'actiu intangible.
(d) La manera com l'actiu intangible generarà beneficis econòmics probables en el futur. Entre altres coses, l'entitat ha de demostrar l'existència d'un mercat per a la producció que generi l'actiu intangible o per a l'actiu en si, o bé, en cas que s'utilitzi internament, la seva utilitat per a l'entitat.
(e) La disponibilitat dels recursos tècnics, financers o d'un altre tipus adequats, per completar el desenvolupament i per utilitzar o vendre l'actiu intangible.
(f) La seva capacitat per mesurar, de manera fiable, el desemborsament atribuïble a l'actiu intangible durant el desenvolupament.